DESCOBERT EL NOM IBÈRIC DE LA CAPITAL D’ILERCAVÒNIA

A principis del segle XX, a pocs kilòmetres de Tivissa (Ribera d’Ebre), es va trobar un tresor anomenat “Lo tresor de Tivissa” el millor exemple d’orfebreria i vaixella de luxe ibèrica que es conserva a Catalunya. Aquest tresor va permetre descobrir tota una ciutat ibèrica, la que es considera la capital del poble Ilercavó.

A partir d’aquí van començar les excavacions arqueològiques d’aquesta ciutat. Cap al 1998 aquestes excavacions es van dur a terme de la mà dels arqueòlegs de la Universitat de Barcelona amb el suport de la Direcció General del Patrimoni Cultural, l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i l’Ajuntament de Tivissa.

En els darrers tres anys, s’ha confirmat el caràcter urbà de l’assentament amb l’aparició de dos nous barris de cases separats per un gran carrer de 12 metres de llargada. Les edificacions presenten diferents dimensions, entre 250 m² la més gran i 30 m² la més petita. Els edificis més grans estarien formats per nombrosos recintes articulats a través d’un pati interior o atri, mentre que les més petites tindrien compartimentacions internes reduïdes. Aquesta diferenciació arquitectònica, es contempla en tots els barris de cases excavades a la ciutat, fet que reforça la idea d’una forta estratificació social dins la comunitat ibèrica del Castellet de Banyoles i és un clar reflex de la base d’organització sociopolítica del món ibèric a Ilercavònia durant el segle III aC.

Un altre fet destacable és la quantitat i qualitat de les monedes que s’han anant trobant que coincideixen cronològicament amb la primera monetització a la Península Ibèrica, vora el segle III aC, moment de la destrucció de la ciutat i del final de la Segona Guerra Púnica.

 LA CIUTAT ERA ANOMENADA KUM

Durant la campanya d’excavació més recent, la del novembre del 2020, s’ha descobert segons els arqueòlegs i els especialistes numismàtics una de les troballes més importants d’aquesta ciutat que fa que sigui única i excepcional: una prova d’encuny. Es tracta d’un element de plom que s’utilitzava per fer una prova abans d’encunyar la moneda en plata. En aquesta prova d’encuny apareix un nom en ibèric, “KUM”. Això confirma, juntament amb les altres monedes que s’han anat trobant al llarg de les excavacions amb el mateix segell KUM, que en aquesta ciutat hi havia una seca monetària i que el seu nom era KUM perquè era a les seques monetàries on s’encunyaven les monedes amb el nom de la ciutat on es creaven.

Aquesta és la gran notícia arqueològica del 2020, la confirmació del nom ibèric d’aquesta ciutat d’Ilercavònia, KUM! Si en voleu saber més i visitar el jaciment i el seu espai d’interpretació, no espereu més i entreu a codoleducacio.com per fer la reserva. Som-hi, animeu-vos!