Un dels acompanyaments més bonics que hem viscut enguany ha estat l’aliança amb el gran equip l’Escola Octavio Paz de Barcelona. Un honor caminar plegats un tram d’aquest camí que ens ha portat a descobrir aquesta escola que és tot un referent per a nosaltres! Ho hem fet en el marc del preciós projecte ESPAIS NATURALS durant aquest curs 23-24.
Tot un curs per reflexionar-hi estirant el fil del projecte OH! que aquest curs ha començat la itinerància pel país!
La col·laboració va començar el juny del 2023 amb la visita de l’amic Xavier López i tot l’equip directiu del centre a Falset. La sintonia va ser immediata i el setembre compartíem amb tot l’equip de l’escola, ara amb la direcció de l’estimada Elena Guillén, una formació de tot l’equip docent a la Cúpula de la SOStenibilitat.
Durant el curs hem estat aportant recursos, idees, aprofundint amb el claustre les claus de l’Educació per al Desenvolupament Sostenible i reflexionant plegades de com adaptar-ho als projectes que s’anaven desenvolupant al centre a partir de les preguntes dels nens i nenes de l’escola. Biomaterials vinculats a la poesia, recursos per a treballar els ODS des de la literatura, les arts, com ens fem bones preguntes… tot un curs intens d’aprenentatges compartits!
El més bonic, però, va ser la trobada amb les criatures. Un viatge de Barcelona al Refugi1 del Port de Tarragona els va portar a participar de la proposta SOH!M TERRA d’on ja s’havien estirat fils i propostes prèviament.
I, a finals de curs, viatge de tornada, ara els recursos educatius de Còdol viatjaven a l’escola per tal de tancar la proposta que havíem iniciat amb la comunitat dels grans.
Una experiència que es va presentar a la trobada de l’Open Day i que ha quedat recollida en la magnífica revista OP-Magazine que l’escola edita cada any. Us deixem amb la nostra nostra aportació.
“Aquell dia hi va haver un gran incendi a la selva; els animals fugien aterrits. Enmig de la confusió, un petit colibrí va començar a volar en direcció contrària a tots. Lleons, girafes, elefants, miraven el colibrí astorats, pensant què feia anant cap al foc. Fins que un dels animals va preguntar:
– On vas? Ets boig? Hem de fugir del foc!
El colibrí va contestar:
– Allà hi ha un llac, recullo una mica d’aigua amb el meu bec i ajudo a apagar l’incendi.
Molt sorprès l’animal només va poder dir:
– No servirà per res! Tu sol no podràs apagar el foc.
El colibrí molt segur d’ell mateix, va respondre:
– És possible, però jo estic complint amb la meva part.”
Aquesta faula ens permet reflexionar sobre la rellevància dels petits gests, que tot i semblar insignificants, tenen un gran valor. Darrere de cadascun d’ells hi ha les conviccions profundes que ens mouen. Per fer front a la crisi ecologicosocial, Jorge Riechmann diu que hem de començar per canviar valors, creences i cosmovisions.
I d’això va el Projecte OH! de la Cúpula de la SOStenibilitat que l’equip de mestres i l’alumnat van viure. Prendre consciència de quins són aquests patrons mentals, valors i relats que anem aprenent al llarg de la vida i resten assumits –sovint inconscientment–, condicionant les nostres accions.
La desconnexió amb la natura està en l’arrel de molts mals actuals. Aquesta separació ens ha portat a assumir que la terra només és una font de recursos il·limitats i que cal competir per posseir-los, que és millor la uniformitat que la diversitat,… I tants altres relats culturals que hem de capgirar urgentment.
La natura ha sigut sostenible des de fa milions d’anys i pot ser la nostra gran mestra per orientar-nos. Si l’observem amb atenció ens donarà pistes per ser persones sàvies, capaces de prendre decisions encertades que preservin la vida enlloc de destruir-la.
El Projecte OH! utilitza les arts per facilitar la presa de consciència, per mobilitzar les emocions i intuïcions, afavorint el desenvolupament de visions sistèmiques, crítiques i –molt important– la motivació per fer aquells petits gests que acabaran determinant una manera de viure sostenible.
Estem contents de contribuir a la tasca immensa que feu a l’escola Octavio Paz. Agraïts de compartir aprenentatges, convençuts com estem que el futur d’un món millor l’estem co-creant entre totes i tots, complint cadascú –com deia el colibrí– amb la seva part.