L’any passat pobles com l’Espluga de Francolí van veure com es restringia l’ús d’aigua per a la població. La gent, a les seves cases, trobaven l’aixeta seca intentant emplenar el got d’aigua o enmig d’una refrescant i frustrant dutxa. Els dipòsits estaven buits i l’Ajuntament demanava fer un ús racional de l’aigua.

Aquest any, de moment hem viscut dues onades de calor i per combatre-la de la millor manera també recorrem a l’aigua. Després de diversos incendis que ja s’han produït, arreu del nostre país ens demanen que pensem bé com gastem l’aigua, ja que les restriccions tornen a trucar a la porta de casa nostra.

Més aviat però, qui truca a la porta de casa nostra (o hi entra sense demanar permís) és l’emergència climàtica. La seva rapidesa i força ens aboca a altes temperatures i al foc -el qual ja vam avivar a l’exposició Jugar amb foc-. I per combatre el foc ens cal aigua. Però, i si no n’hi ha?

Per a nosaltres obrir l’aixeta és un gest quotidià però no ho era per als nostres avis i àvies que no van conèixer sinó de grans la rentadora o la banyera, és a dir, l’aigua corrent. Per ells, emplenar el rentamans de bon matí, prendre el càntir al tros o anar a buscar aigua al pou al vespre eren la quotidianitat. En aquest sentit, és evident que quan les aixetes no existeixen (o s’assequen) entenem que l’aigua és un bé preuat, que cal preservar i respectar.

Així doncs i per tal de recordar quin ús feien de l’aigua els nostres avantpassats, per entendre per què és tan important ara i en el futur aquest tresor líquid i per refrescar-nos, us convidem a les activitats d’aigua del Museu de la Vida Rural. Si no has begut mai amb un càntir, fet la bugada a mà o pintat amb aigua, és el moment de mullar-te!

123

Us esperem a les visites d’aigua al Museu de la Vida Rural els dimarts d’estiu a les 16.30h. Aptes per a tota la família. Més informació i reserves aquí.