CONFINAMENT

Confina MENTS i MÓNS.

SCRABBLE EN TEMPS DE CORONAVIRUS

CONTEN que en aquells temps dels CONFINAMENTS on els seus confins s’escampaven als catorze vents, que set eren bons i set eren dolents… Sa Majestat Covid XIX El Corona, després de llargues jornades d’avorriment, va convocar els savis del seu reialme per preguntar-los quines eren les millors paraules que havien après durant el seu regnat. El Corona, volia recollir-les totes en gruixuts Covidiccionaris: el seu llegat per a la Humanitat. Calia conjugar-les bé! Sota pena de mort -advertia l’edicte- no era permesa ni una sola lletra que no hagués estat apresa en els llargs temps dels C O N F I N A M E N T S. Ja sabem com n’és de capritxosa la monarquia!

La trista Mort que en aquells temps semblava eufòrica va començar convençuda que ella tindria la darrera paraula: MANO I MATO, va dir…
El Sarcasme va entredir: COM FINA! FI de la CITA!
MAFIOSA!… li replicà la Indignació.
La tristesa afegí… EM TANCO
I la Misèria: FAM!
La Tragèdia aplaudia: FAT AFÍ!
I la desgraciada Discriminació reclamava… FONES, TANCS!

Els Escrúpols, tots alhora van exclamar: FAN FÀSTIC!
La memorable Història afegí: ÉS TAN ANTIC…
La Desconfiança OMETIA I MENTIA
Mentre la Justícia cridava: ÈTICA!!
La Supèrbia expressava: SE ME’N FOT!
El Nerviosisme, descontrolat, xisclava… TINC TICS!
El Silenci, sorprès d’ell mateix, MOT, xiuxiuejà..
Una paraula? Va dir la Ràbia: TENSA! NO ET FOT?

Al llit jeia la Salut, amb un fil de veu: ANTICÒS…
El Lingüista, sentencià: ESTÀ EN COMA!
I el Notari, corroborà: EN COMA, SÍ!
I al Sentit Comú cap altra se li acudí: SOC COS, va dir!
L’Esperit de Servei… MANI!
I la Ironia, FENT MOFA: I NO ENCOMANI!
La Bogeria que dansava feliç exclamava: MÓN DE MONES…!

El gust proposà.. NO ANÒSMIA: COMÍ, MENTA, TIMÓ I CONFIT..
I els sentits aplaudint van afegir: TOCA i SENT!
De seguida la Prudència esverada replicà… ACOTA!

L’Esperança mirant al cel, COMETA EN MA, parlà: ANEM!
La Resignació va contestar… ANEM FENT!
I la pesada Desconfiança remugava: NO ME’N FIO!
I el senyor Activisme, preocupat digué: NI FA, NI FAS, NI FEM!
La senyora Resolució digué: ESTÀ FET!
La Peresa s’estirà: EM CANSO… MANTA!
El Coratge protestava… MÉS ESMA!
I reblava la Passió: TEIA, MES FOC!
La Ciència, precisa, va admetre: CONFÍ
Lúcida, la Intel·ligència, va reblar… SOC MENT
I na Religió, posant-se bé la CÒFIA, digué: MÉS FE, AMÉN!

Mentre, l’Etern Infant demanava CONTA’M CONTES, NINA!
La Poesia, suggeria: NIT
I l’abundància abocà: FONT…
La senyora Música proposà: AFINA TONS I CANTA, FINA, SANS CANTS
Mentre la negra Por murmurava.. TEMO

Silenci!

La profunda Meditació, desperta i silenciosa va respirar i… CAMÍ -va dir-
Agafada de la seva mà, la Senyora Saviesa afegí: CONFIA EN MI!
Descalça arribava, llavors, la tendra Solidaritat: SOM MÓN
Veient-la , les Belles Arts, totes, es van aixecar, incorporaren la gran dama, la vella i bella Cultura i a una sola veu van proclamar:
NO TEMIS, SENT, CONFIA, SOMNIA I ESTIMA!

I sí, totes les paraules valien.. Totes havien nascut de tants CONFINAMENTS com persones hi havia, amb totes i cadascuna de les seves lletres cadascú s’havia fet un MÓN en la seva MENT… I, jo em pregunto: quan això s’acabi, en el teu, en la nostra… quines #paraules hi voldrem?
Des de CÒDOL Educació lluitarem perquè les paraules de les Arts i la Cultura ressonin potents en un món que activament esperem nou!

Maria ADZerias, matinada sense son, 30 d’abril de 2020
Dedicat a la Mar Morelló el darrer dia de la dècada dels vint i davant els meus 30 anys de maternitat. 💙🌊

El dia #1demaig, vam donar la cara per la #cultura!

Durant aquests dies de confinament, tant durs pel sector cultural, des de Còdol Educació hem estat reflexionant entre totes sobre el poder de les paraules que ens sostenen i ens ajuden a construir nous futurs… Aquestes són les paraules que volem guardar com tresors. Què et semblen? Quines paraules hi afegiries tu?

✨Us ha agradat el conte? Si voleu, envieu-nos els vostres dibuixos 🎨 i paraules o etiqueteu-nos i els compartirem per encomanar #creativitat a tothom!